L'ELECTRICITAT

L'ELECTRICITAT

•   Electricitat estàtica
•   Corrent elèctric
•   Circuits elèctrics
•   Treballem els circuits elèctrics
•   Usos de l'electricitat en la nostra societat  

LLIMONA I ELECTRICITAT

Encara que no ho creguis, existeixen cossos que, degut a les seves característiques, podrien actuar com una pila.

Es a dir, són objectes que es podrien carregar d'electricitat i, amb les eines adients, canalitzar aquesta energia a un dispositiu que funcioni amb ella, posem per cas, una bombeta.

Per a comprovar-ho, necessitarem:

6 llimones

1 moneda de coure (1, 2 o 5 cèntims d'euro)
1 clau de zinc o acer
Cable
1 bombeta de baixa intensitat (LED)

L'objectiu de l'activitat no és altre que comprovar el voltatge de la llimona. Un cop haguem vist que aquesta està carregada, muntarem un circuit amb diverses llimones per tal de poder sumar la seva càrrega i poder encendre un dispositiu de poca intensitat.

Recorda que la llimona produeix poc voltatge.


GLOBUS QUE ES REPEL•LEIXEN

En aquest cas, aprendrem com no només l'electricitat provoca atracció entre els objectes, sinó que també comprovarem com poden arribar a repel•lir. Per a fer-ho construirem un petit eixam de globus, els carregarem amb electricitat i els sacsejarem amb força.

Necessitarem:

Uns quants globus
Cordill
Alguna peça de llana (bufanda, guants...)

Si l'experiment surt bé, veurem com els globus no intenten tocar-se.
Si no ha sortit bé, intenta:
• No juntar els globus mentre els carregues.
• Assegurar-te que els has inflat de manera semblant.
• Fregar-los només en una direcció.


CARRERA DE LLAUNES

El següent experiment és una carrera amb llaunes buides utilitzant només l'electricitat com a propulsor dels nostres "metàl•lics" vehicles.

Per a fer-ho, necessitarem:

1 llauna buida
Alguna peça de llana (bufanda, guants...)
Algun objecte per marcar la sortida i l'arribada (un llapis o un bolígraf)


       
Recorda que NO pots tocar la llauna amb el globus i que has d'anar fregant aquest mica en mica, ja que s'anirà descarregant amb el pas del temps.


ENCANTADOR DE SERPS

Per a realitzar el següent experiment, necessitarem:

Paper de pinotxo
Tisores
1 globus
1 peça de llana (bufanda, guants...)

Un cop retallada i pintada la serp, deixa-la al terra o sobre la taula. Et fas una idea de com ho has de fer?


PÈLS DE PUNTA

L'electricitat pot viatjar d'un cos a un altre amb molta facilitat si aquest es carrega adequadament. Nosaltres no la veiem, però podem demostrar que existeix mitjançant un petit experiment.
Només necessitem:

1 globus
1 peça de llana (bufanda, uns guants...)
Algun company o companya amb el cabell una mica llarg.

LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

La pressió atmosfèrica és el pes de l'aire que hi ha a sobre nostre. Les zones situades a nivell del mar tenen més pressió atmosfèrica que les més elevades.

La pressió atmosfèrica es calcula amb el baròmetre, un aparell que calcula la pressió en mil·libars. La pressió normal a nivell del mar equival a 1.013 mbar. Si augmenta la pressió atmosfèrica per sobre de la normal hi ha un anticicló, o sigui, bon temps. Si baixa, hi ha una depressió, és a dir, pluges.
Mapa de pressió atmosfèrica.

L'OU DUR I EL RECIPIENT

Quan el paper es crema consumeix l’oxigen que està dins del recipient i això fa que la pressió de dins disminueixi. Llavors, com l’ou dur tapa perfectament el broc del recipient i no deixa entrar més aire, l’aire de fora empeny l’ou dur cap a dintre.

La pressió atmosfèrica superior a la pressió interior del recipient empeny l’ou cap a dins.

LA LLAUNA I LA PRESSIÓ

S'introdueix una mica d'aigua dins la llauna i es fa bullir. Quan comença a desprendre's vapor d'aigua, es retira la llauna del foc i ràpidament es gira de cap per avall i s'introdueix a l'aigua freda.

Què ha passat?
La llauna ha quedat totalment esclafada per l'efecte de la pressió atmosfèrica. En escalfar l'aigua, el vapor que es genera desplaça l'aire i en introduir-la a l'aigua (un cop girada), el vapor es refreda convertint-se en aigua líquida (condensació), ocupant menys volum que el vapor i fent que disminueixi la pressió en l'interior. Com que l'aigua impedeix que entri l'aire, la pressió de fora és superior a la pressió que hi ha dins de la llauna, provocant així l'esclafament de la llauna.

L'AIGUA QUE PUJA

Primerament hem vist com la flama de l'espelma s'ha apagat als pocs segons d'evitar l'entrada d'aire al got.

Tot seguit observem com el nivell de l'aigua ha anat elevant-se a mida que els gasos de l'interior del got s'han anat refredant. 

Podríem donar diverses explicacions:

1. Quan es tapa l'espelma amb el got  la combustió escalfa l'aire provocant un augment de pressió, en apagar-se l'espelma la temperatura torna a ésser la del principi i el nivell de l'aigua el mateix que hi havia i, la pressió, fa pujar l'aigua.

2. Una altra explicació és que l'oxigen de l'aire es crema i fa que l'espai que deixa lliure l'ocupi l'aigua.

LA MÀ INVISIBLE

Evidentment, no hi ha cap mà invisible a dins del guant. És la pressió atmosfèrica la que fa que s’esdevingui aquest fet tan curiós. Hem augmentat la temperatura del recipient, en introduir l’aigua calenta. En el moment que hem tancat hermèticament el pot amb el guant, la pressió de dins del recipient i la de fora eren iguals. Però a mida que el recipient es va refredant la pressió de dins va disminuint. Això fa que la pressió atmosfèrica, que és la de l’exterior, sigui major i fa que provoca que el guant s'infli.

L'AIGUA QUE NO CAU

Ompliu un got d'aigua fins al final. Ara l'heu de cobrir amb una cartolina. Lentament invertiu el got amb la cartolina. Què està passant? L'aire exerceix pressió i ...

L'OU I L'ÀCID

Només us cal posar en un got un ou, dels que utilitzem per fer truites, i vinagre. Ho deixem un parell de dies i el treiem. Al treure l’ou veureu que el que abans era closca, ara és un “tel” com de sorra. 

La closca dels ous està formada per un material que es diu carbonat de calci que és molt sensible a l’acció dels àcids. El vinagre (el mateix que se li posa a les amanides) és un àcid que s’anomena àcid acètic. Quan posem l’ou en vinagre, el carbonat de calci de la closca reacciona químicament amb l’àcid del vinagre.

Comença una reacció química que anomenem corrosió; com en tota reacció química, les substàncies inicials desapareixen i es transformen en substàncies noves.En desaparèixer la closca, procés que triga aproximadament dos dies, la membrana semipermeable que embolica al rovell (la cèl·lula de l’ou) adquireix consistència “elàstica”. 

Aquesta membrana permet realitzar petits bots amb l’ou sense que aquest es trenqui. A més s’observa un augment en la grandària de l’ou a causa del pas, a través de la membrana, del líquid.

FITXA DE TREBALL

EL MÈTODE CIENTÍFIC

1. PROBLEMA
2. HIPÒTESIS
3. EXPERIMENTACIÓ
4. CONCLUSIÓ
5. NOVA O NOVES HIPÒTESIS